El 2020 serà recordat no només com l’any en què una pandèmia va sacsejar el món, sinó també com el punt d’inflexió en què el món laboral va experimentar una revolució. Empreses de totes les magnituds i sectors, des de les emergents startups fins les grans multinacionals, van haver de reavaluar i reinventar les operacions pràcticament de la nit al dia. Oficines abarrotades es van transformar en escriptoris solitaris i plens de pols, les reunions cara a cara van donar pas a pantalles de videoconferències (amb programes com Zoom sobretot en un primer moment) i el so de les impressores va ser substituït pel murmuri o xivarri de la vida domèstica.
Enmig d’aquest panorama, va sorgir un fenomen particularment interessant: mentre molts celebraven la llibertat i la flexibilitat del teletreball, altres vam començaven a sentir el pes de l’aïllament i la manca de límits clars entre la vida laboral i personal. Aquí és on entra en escena el concepte de coworking. Abans de la pandèmia, aquests espais ja eren populars entre freelancers, emprenedors i petites empreses. Però amb la proliferació de la feina remota, el coworking no només ha resistit, sinó que ha experimentat un renaixement, oferint una solució a tots aquells que no volen o poden estar tot dia treballant i vivint al mateix espai, com ara el menjador de casa, és a dir per aquells que busquen un terme mitjà entre la llar i l’oficina tradicional. Benvinguts a l’era en què el teletreball i el coworking coexisteixen i es complementen, transformant la nostra manera de treballar i col·laborar.
Breu història del teletreball
Abans que el terme “teletreball” es convertís en un tema de conversa a cada racó del món, ja existia una evolució gradual cap a models de treball més flexibles. Tot i que els primers esments del teletreball es remunten a la dècada de 1970, no va ser fins a la popularització d’Internet i les eines de col·laboració en línia a la dècada de 1990 i 2000 que vam començar a veure un increment significatiu en la seva adopció.
Abans de la pandèmia i el canvi abrupte
Abans del 2020, el teletreball es veia com un benefici més que com una norma. Empreses avantguardistes ho oferien per atraure talent, reconeixent els beneficis intrínsecs com ara la reducció de temps de desplaçament, l’augment de la satisfacció laboral i la possibilitat d’accedir a un talent global sense restriccions geogràfiques. Tot i això, també hi havia reptes. La cultura corporativa tradicional, la manca d’eines adequades i les preocupacions sobre la productivitat i la seguretat de la informació en frenaven l’adopció total.
Quan el COVID-19 va començar la seva ràpida propagació a nivell mundial, el teletreball va deixar de ser una opció i es va convertir en una necessitat. Empreses que mai no havien considerat el model remot es van veure obligades a adaptar-se en temps rècord. Gegants tecnològics com Google, Facebook i Twitter van ser alguns dels primers a anunciar feines remotes, i moltes altres empreses van seguir el seu exemple.
Els beneficis percebuts per les empreses en aquesta transició forçada van ser múltiples:
- reducció de costos operatius
- manteniment d’operacions malgrat les restriccions
- un augment inesperat a la productivitat (en la majoria de casos).
D’altra banda, els empleats van gaudir d’una flexibilitat més gran, estalvi en despeses de transport i una millor conciliació de la vida laboral i personal. Però com que tota moneda té dues cares, també van sorgir desafiaments com l’aïllament social, les distraccions de la llar i la dificultat per desconnectar de la feina.
En resum, la pandèmia no va inventar el teletreball, però sens dubte ho va consolidar, accelerant una transformació que podria haver portat una dècada en només uns mesos. Els coworkings, aleshores grans desconeguts per la gran majoria, van començar a entrar en l’imaginari col·lectiu.
Impacte del teletreball
El teletreball, que un cop es va considerar un avantatge o fins i tot un luxe, ha esdevingut una realitat omnipresent per a moltes persones a tot el món. Però com qualsevol canvi significatiu, ve amb la seva pròpia sèrie de beneficis i desafiaments.
Els beneficis del teletreball:
- Flexibilitat: Un dels avantatges més evidents del teletreball és la flexibilitat que atorga. Tenir la capacitat d’organitzar el vostre horari segons les vostres necessitats i ritmes personals pot resultar en una major productivitat i benestar.
- Reducció de temps de desplaçament: Les hores que abans es gastaven en trànsit o en transports públics ara es poden utilitzar de maneres més productives o per al descans i lleure personal.
- Costos associats: Les empreses estalvien en despeses d’infraestructura i serveis, mentre que els empleats redueixen despeses de transport, alimentació i vestuari.
Desafiaments del teletreball
- Sensació d’aïllament: El contacte humà és essencial. Tot i que les eines digitals ens mantenen connectats en termes laborals, no poden reemplaçar la interacció cara a cara, generant a molts una sensació d’aïllament o desconnexió.
- Distraccions de la llar: Treballar des de cnansa sona ideal, fins que ens adonem que la llar és plena de distraccions, des de tasques domèstiques fins a la presència de familiars.
- Separació entre vida laboral i personal: Amb l’oficina a casa, pot ser difícil desconnectar. Per a molts, la jornada laboral s’allarga i establir límits es torna un repte.
- Interacció cara a cara i la seva importància: Més enllà de les xerrades informals al costat de la màquina de cafè, la interacció cara a cara té un paper crucial en la col·laboració i la creativitat. Les discussions en persona permeten una comunicació més rica, captant gestos, tons i matisos que les videoconferències no sempre transmeten. A més, les converses espontànies poden donar lloc a idees innovadores i solucions inesperades. En un món dominat pel teletreball, trobar maneres de mantenir aquesta espurna de col·laboració i creativitat és essencial.
El renaixement dels espais de coworking
Els espais de coworking van néixer com una resposta a una necessitat creixent de llocs de treball flexibles i compartits, especialment per a freelancers, emprenedors i startups que buscaven un espai per treballar sense necessitat de llogar una oficina completa. Aquests llocs, no eren simples oficines, es van convertir en comunitats on es fomentava la col·laboració, l’intercanvi d’idees i la creació de xarxes de contactes.
La idea dels espais de coworking va sorgir a principis de la dècada del 2000, en un intent per combinar el millor de treballar des de casa i l’oficina. En lloc d’estar aïllats a casa o invertir en un espai d’oficina propi, els professionals van trobar al coworking un terme mitjà: un espai flexible on podien treballar de manera independent, però envoltats d’una comunitat que compartia mentalitat i objectius similars.
Augment a la demanda d’espais de coworking durant i després de la pandèmia:
La pandèmia, amb el seu auge inesperat del teletreball, va portar una sèrie de desafiaments, entre ells, l’aïllament i la manca de límits entre la llar i l’oficina. Aquesta situació ha portat molts a buscar alternatives, i els espais de coworking es van presentar com la solució ideal per a molts. Han experimentat un ressorgiment, ja que ofereixen un espai fora de casa on les persones poden treballar mantenint el distanciament social i, alhora, gaudir d’una sensació de comunitat i col·laboració.
Beneficis dels espais de coworking:
- Connexió social: En un món on el distanciament es va convertir en norma, els espais de coworking ofereixen un oasi d’interacció humana, ajudant a combatre la sensació d’aïllament.
- Entorn professional: Tot i que treballar des de casa té els seus avantatges, no tots tenen un espai adequat per fer-ho. Els espais de coworking ofereixen un ambient professional, amb totes les comoditats i els recursos necessaris.
- Equilibri entre vida laboral i personal: Aquests espais permeten establir una clara distinció entre la llar i la feina, facilitant desconnectar al final del dia.
- Xarxa de contactes i col·laboració: Un dels grans atractius del coworking és l’oportunitat de networking. Estar envoltat de professionals de diferents camps permet establir contactes, col·laboracions i, de vegades, fins i tot societats empresarials.
En resum, en un món on el teletreball ha esdevingut la norma per a molts, els espais de coworking han trobat un nou propòsit, servint com un pont entre la feina des de casa i la necessitat inherent d’interacció i col·laboració humana.
En un món en constant evolució, la capacitat d’adaptar-se és essencial. I en aquest escenari, Espai Pràctic el coworking del Cap de Creus ens ho demostra.
Ubicat al cor de Llançà, Espai Pràctic no és simplement un espai de coworking; és una declaració d´intencions. Des dels seus inicis, ha demostrat una capacitat per anticipar-se a les necessitats dels professionals i evolucionar amb ells. En temps on la demanda d’espais de treball flexibles i col·laboratius es va disparar, Espai Pràctic va respondre creant unes instal·lacions i serveis per oferir un entorn segur, innovador i propici per a la productivitat.
Com ho fa Espai Pràctic per cobrir les necessitats?
Més enllà de proporcionar un escriptori i una cadira, el coworking ha esdevingut un ecosistema per a teletreballadors i emprenedors. Amb el seu disseny fusiona allò tradicional amb allò modern, i els seus espais oberts conviden a la interacció, fomenta un ambient on la creativitat flueix i les col·laboracions sorgeixen de manera orgànica.
La tecnologia NFC per a accedir-hi 24h al dia, la fibra óptica a màxima velocitat i la flexibilitat d’horaris només són alguns exemples de com l’Espai Pràctic s’ha esforçat per satisfer i superar les expectatives dels usuaris.